[CAT] BIRDY: "DEIXAR EMPREMTA ÉS LA MEVA ESPECIALITAT"

Hola i Bones! 

- Aquesta és la primera entrada conjunta.
+ Per què?
- Bé, el cas és que per a aquesta setmana tenim una gran notícia! 
+ Quina?
- Una entrevista.
+ A qui?
- A la Birdy.
+ Però si és un personatge fictici!
- Bé, a la noia que inspira la Birdy, fent de Birdy.
+ Ahhh, ara tot comença a tenir sentit. 
- Tractant-se de la Birdy, res té sentit. 
(Nota: el menys som Christian i Robert i el + sou vosaltres, els que feu que això segueixi)

Bé, ara que hem respost a totes les vostres preguntes, s'ha acabat l'entrevista, i volem introduir el procés de creació d'un dibuix de la Birdy que ha fet Sora Keyblade.






Què us sembla? Sens dubte, nosaltres creiem que ha fet un gran treball, només pel simple fet d'haver-ho fet, i a més de que se sembli a la Birdy (nosaltres no seríem capaços ni de fer alguna cosa semblant) . I li estem molt agraïts per aquest fanfic. Si sabeu dibuixar, podeu ensenyar-nos els vostres dibuixos, estarem encantats de mostrar-los als fans de la saga. 
Podeu comentar el dibuix de Sora Keyblade a la pàgina de facebook.

Ara procedim amb la veritable entrevista. ;)

En primer lloc volem donar-li les gràcies a Francesc per transmetre-li les nostres preguntes a la jove saxofonista del grup Nikosia. A la qual també li volem donar infinites gràcies per respondre a les preguntes i per la foto que hi ha sota l'entrevista, tan eixelebrada com sempre. 

ENTREVISTA EXCLUSIVA A BIRDY: "DEIXAR EMPREMTA ÉS LA MEVA ESPECIALITAT"

-Bones Birdy, volem fer-te unes preguntes pel fanblog i per conèixer-vos una mica més a tu i al teu personatge. Et sembla bé que comencem?

+ Clar, serà divertit... Sempre que algú acabi nu.
-Bé, això s'haurà de parlar. 

1. Tenim molta curiositat sobre un tema en especial, creiem que ja saps de quin parlem. Les samarretes de Bowie. Quantes portes quan jugues al strippoker? 

+ Això són secrets inconfesables entre en Sasha, o el noi que s'atreveixi a ser despullat per mi, et moi. Si algú s'apunta estaré encantada de mostrar-li la meva àmplia col·lecció, encara que en el llibre ja es revela que només portava tantes samarretes com a discos va publicar Bowie en la seva primera època. ;) 

-No et sap greu pels pobres nois? 

+ Per res em sap greu! El poker és un gran joc, tant per l'estratègia i sang freda que requereix, així com pel premi, que mai senta malament despullar a un noi amb una arma tan silenciosa i subtil com la intel·ligència.

2. Ara que t'has quedat penjada en una gasolinera perduda, quant temps pots resistir com un llop solitari?

+ Per què dius que camino com un llop solitari? Mai s'està sol, sempre que no se't vagi l'olla com a Christopher McCandles! Puc aguantar molt temps sola, només necessito música, un llibre que pugui llegir cent vegades i no avorrir-ho, i el meu fidel Moleskine. Encara que, com ja sabeu, m'encanta confondre a la gent i armar "follón" allà on vagi. Deixar empremta és la meva especialitat.

-Un moment. Christopher McCandles? 

+ Era un home que va viure completament sol a la tundra d'Alaska durant 4 mesos, va morir prop del Parc Nacional Denali, també a Alaska, per causes desconegudes. Hi ha un llibre anomenat Into The Wild (1996) de Jon Krakauer sobre la seva vida, i es va fer fins i tot una pel·lícula en 2007, per si us interessa.

3. En què inverteixes el temps lliure en un lloc tan desolat? O has fet nous plans?

+ Amb el que he comentat abans que és essencial per a mi, ja us podeu fer una idea del que faig durant el temps lliure; llegir, filosofar i menjar-me l'olla durant dies sencers (fins i tot he arribat a trasnuitar, seguint el fil dels meus pensaments), escriure fragments de les vides d'estranys, els seus temors, desil·lusions, descriure al detall les seves cases i els racons més íntims de les seves ments.

-...

+ M'introdueixo al pensament dels meus personatges com un jove Freud ansiós per descobrir traumes i paranoies vàries. La música també ocupa una part molt important de les meves tardes i nits en blanc, m'agrada anar a velles tendes de vinils de segona mà i comprar el primer que em caigui a les mans, si no m'agrada no passa res, més tard li donaré una altra oportunitat, o es reciclarà en un frisbee, però si m'agrada ja tinc diversió per hores.
El cinema d'autor i els bars oblidats també són una de les meves debilitats. Freqüento un petit cinema de pel·lícules en VOSE que és màgic, i on em puc permetre el luxe d'emocionar-me o riure com una tarada perquè solc ser l'única espectadora. 

-Vaja, definitivament ets molt excèntrica.

+ No cregueu, sempre trobes a alguna ànima sense rumb com jo, quan recorres llocs marginals i alhora emocionants com el nostre càmping perdut. 

4. El jove Bowie era un reconegut bisexual. Et sents, en aquest sentit, tan lliure com ell?

+ Admiro al jove Bowie i haig de reconèixer que és un dels meus amors platònics. El que m'atreu d'ell és aquest aspecte andrògin, em fascina. Al meu entendre, la bellesa és un do que tothom té, i el fet que una societat cega, egoista i idiota l'hagi fet exclusiva d'una colla d'hipòcrites anorèxiques i xulos musculats em sembla ridícul. A mi m'agrada anar pel carrer i enamorar-me del ser més normal i corrent que existeix, és igual la procedència, l'aspecte o el sexe. La bisexualitat és una cosa pel que hauríem de sentir-nos orgullosos, és llibertat total, i no em crec que qualsevol de vosaltres no s'hagi sentit atret mai per algú del mateix sexe. És un instint natural, i una experiència interessant, sexualment parlant.

5. Un lema que a nosaltres, personalment ens va fascinar. Què vol dir això que "Girls are the new boys"?

+ Crec que es pot comprendre fàcilment el lema "Girls are the new boys". És una mostra d'identitat, llibertat i cara dura que m'agrada reivindicar. La nostra societat ja és bastant antiquada i absurda com per seguir-la, too Mainstream!!

6. Sembla que comences a tenir una legió de fans. Com et sents sota la llum dels focus?

+ La veritat és que la veritable sensació és de "flipe" total! Mai hagués imaginat que la Birdy pogués agradar, perquè encara que els seguidors de Retrum i Oblivion volen a aquesta adolescent pirada amb esperit alternatiu i hipster, fora d'aquest ambient és molt difícil que et comprenguin o et mirin amb bons ulls si apareixes amb el pèl engominat, ulleres de pasta, llavis Russian Red, una rata de plàstic i un lema: "FUTURE ARTIST" penjant de la solapa de l'americana, els pantalons doblegats, mitjons vermells i sabates blanques i negres dels anys vint. El primer que se't passa pel cap és: D'on cony ha sortit aquest espantall? I quan veus que la gent com vosaltres reacciona tan bé solament tens ganes d'agrair a tothom el que fan per tu i dir-los el "ben parits" que són!

7. Una pregunta d'estilisme: existeix alguna possibilitat que la Birdy es posi una faldilla?

+ HO SABIAAA! Això és jugar brut, amic meu. Les faldilles són un territori en el qual prefereixo no entrar de moment. Durant tota la infància he portat vestits i faldilles, i fins als 9 anys no he tingut ni un sol parell de pantalons, a part dels d'esport. Deixeu-me gaudir d'ells, que és divertidíssim i alhora sexy semblar un noi, no em digueu que no. Només puc revelar que en el fons del meu armari, entre les nombroses americanes, penja un vestit de nit mort de fàstic que potser algun dia vegi la llum...

- I esperem que sigui aviat.

Esperem que us hagi agradat aquesta entrevista de la Birdy i la seva inspiració, sens dubte aquesta noia no té desaprofitament i és una geni. A més, sabem que en Francesc s'inspira en ella més del que pensàvem per crear a Birdy, fins i tot ha llegit alguns diaris seus. 
Finalment, dir-vos que aquesta entrevista és totalment real, no és fictícia, no l'ha escrit en Francesc com si fos la Birdy, l'ha respost tota la saxofonista de Nikosia. I aquí arriba la foto que us vam prometre.